Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei.
Al navegar o utilizar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'. Més informació [Tanca aquest missatge]

EL PARC NATURAL

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és un indret protegit que captiva per la seva bellesa.

En un sol parc s’hi troben espais únics i singulars com la muntanya del Montgrí, les Illes Medes i els seus fons submarins i el tram baix d'un dels rius més importants de Catalunya, el Ter.

La muntanya del Montgrí, amb la seva silueta tan coneguda en forma de bisbe que posa els peus a l'aigua, és un mirador amb unes vistes espectaculars de l'Empordà. Entre el Mont-Pla i la Muntanya Gran de l’Estartit travessa una duna continental, que arriba fins a una profunditat màxima de 30 metres. A finals del segle XIX es va decidir convertir les dunes en una pineda per aturar-ne la progressió. És per això que, avui en dia, trobem una zona boscosa enmig d’una muntanya de roca calcària amb vegetació típicament mediterrània. Això també ha provocat que puguem trobar al vell mig d’un bosc una planta d’ambients dunars, l’Stachys maritima. Estigueu molt atents a veure si en veieu! És una planta molt difícil de trobar, ja que és petita i es camufla i, a part, en tota la Península Ibèrica només es pot trobar a la Costa Brava. També val la pena travessar a peu o amb bicicleta fins a Cala Montgó, ja sigui per gaudir de les vistes i la passejada o per aprofitar i remollar-nos a les aigües de la Mediterrània.

Les Illes Medes són una meca per submarinistes de tot el món, amb uns fons marins espectaculars. Són casa per algunes espècies protegides tant de peixos com de plantes submarines i, a vegades, s’hi poden arribar a veure dofins! En els seus fons marins s’hi observen praderies de posidònia, que són un dels ecosistemes més rics de tot el Mediterrani, i fons de coral·ligen, que el formen espècies fràgils i de creixement lent. Alguns exemples d’espècies protegides que ens podem trobar a les aigües i fons de les Medes són la nacra, les gorgònies vermelles, el corall vermell, o el mero. És important fer esment a les espècies d’aus nidificants que crien no només a les Medes sinó als penya-segats, com el corb marí emplomallat o alguns ardeids. I també tenen històries inèdites i molt interessants  sobre pirates barbarescos...

El Ter, un riu tan català i treballador que, després d'un viatge de 208 km des del poble de Setcases, ve a morir al mar Mediterrani a la Gola del Ter. Un lloc únic i que no us podeu perdre durant la vostra visita al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

A continuació trobareu algunes espècies del Parc Natural que val la pena conèixer i que ens podem trobar durant les rutes en burricleta o segway:

Blauet, Alcedo atthis.

El blauet és un dels ocells més vistosos que ens visita al Parc. A l’hivern se’l pot trobar al litoral, ja que prefereix criar a rius de curs lent amb alguns arbres i ribes aptes per fer el niu. Nidifica en bancs de sorra o de terra, on fa un túnel d’aproximadament 1 metre fins la cambra de nidificació. Allà fa un niu on cria els pollets sobre espines de peix apilades. S'alimenta principalment de peixos, tot i que també menja artròpodes aquàtics i les seves larves. S'espera a les branques dels arbres atent a possibles moviments en l'aigua que puguin indicar la presència d'algun peix, i es capbussa ràpidament a l'aigua per caçar la presa amb el seu bec en forma de punyal. Els seus colors llampants s'accentuen quan surten de l'aigua.

 

La puput també és un ocell que li agrada deixar-se veure amb el seu plomatge tan distintiu. Cria en zones agrícoles i a terrenys oberts amb bosquets, bardisses i arbustos. És un ocell estival a la Península Ibèrica però al sud i l’est és un resident o hivernant. A la tardor emigra cap al nord i centre d'Àfrica i retorna el febrer següent, amb l'arribada del bon temps. Passa molt temps a terra i necessita zones d’herba baixa per alimentar-se. S'alimenta posant el bec dins la terra humida per caçar insectes i les seves larves, preferentment grills i escarbats de gran tamany. També s'alimenta de processionària del pi, de la qual n'és el depredador natural. Nidifica a forats d’arbres, parets de pedra, o caixes niu, entre d’altres. 

 

 

Si anem cap als ambients de costa, podem veure petits ocellets corretejar per la sorra. Aquests ocells són els corriols camanegres. Fan niu a les nostres costes durant la primavera i l'estiu, amb una primera posta durant els mesos d'abril i maig i una segona posta el juny. El niu el fan a la sorra, on dipositen els ous, i el protegeixen amb restes que deixa el mar a les platges. En alguns punts del litoral, a causa de la forta pressió del turisme, s'ha vist obligat a traslladar els nius cap als camps més d'interior.

 

 

Tot i que els ocells són els més vistosos, tant pel plomatge com pel cant, no podem deixar de banda les plantes. Aquí al Parc Natural hi trobem una espècie distintiva dels ambients dunars, el borró. Aquesta planta serveix per fixar les dunes abans de la seva replantació amb espècies arbustives o arbòries com, per exemple, el pi. És utilitzada per la seva elevada capacitat d'arrelar en sorrals mòbils i retenir la sorra empesa pel vent. Actualment, degut a la destrucció del seu hàbitat, els espais dunars, és una espècie escassa al litoral català.

 

 

Ja et pica la curiositat i en vols saber més?

A Ocitania hem preparat rutes amb burricleta i segway per descobrir alguns d'aquests llocs tan màgics. Hem buscat miradors que permeten veure el Parc i l'Empordà en tota la seva espendor, així com racons plens de natura i cultura que sabem que t'encantaran.

 

Per a més informació podeu consultar la guía breu o el catàleg del Parc Natural, així com la seva pàgina web. També us animem a consultar la guía dels 108 ocells dels Parcs Naturals de l'Empordà, una eina imprescindible pels petits i grans ornitòlegs!

Fotografies extretes del portal web Ornitho, de l'Institut Català d'Ornitologia.